Aquests són els drets del teletreball

El Reial decret llei 28/2020, de 22 de setembre, de treball a distància, comunament conegut com a Llei del Teletreball, és una norma de l’ordenament jurídic espanyol amb rang de llei que regula el treball a distància, és a dir, aquells treballadors que voluntàriament i amb una retribució, així com amb dependència de l’ocupador i dins del seu àmbit d’organització i direcció, desenvolupen el seu treball a distància amb caràcter regular.

Aquest Reial decret del treball a distància per fi ha vist la llum, set mesos després que esclatara la pandèmia, per la qual milions de persones es van veure obligades de sobte a treballar des de les seues cases. I ho fa de nou amb l’acord entre el Govern i els agents socials, després d’una de les negociacions «més difícils i complexes» de les quals han mantingut fins ara, segons va apuntar la ministra de Treball, Yolanda Díaz, en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres. Aquesta regulació –de les més completes d’Europa i fins i tot del món segons els entesos– cobreix un buit legal que existia a Espanya, ja que fins ara només hi havia un mer esment a aquesta modalitat laboral en l’Estatut dels Treballadors, i estableix quins són els drets i deures dels treballadors i les empreses, encara que molts assumptes, com les despeses indirectes que ocasiona, es deixen en mans de la negociació col·lectiva.

La ministra va ressaltar que aquesta norma inaugura una «ona de reformes encadenades en les noves relacions laborals del segle XXI», que suposarà «un canvi de paradigma» i augmentarà la productivitat. A continuació s’enumeren algunes de les claus d’aquesta llei que entrarà en vigor en vint dies.

Àmbit d’aplicació

Només regularà les relacions laborals, en l’àmbit de l’empresa privada, «que es desenvolupen a distància amb caràcter regular». Per a això un treballador hi haurà de realitzar en remot almenys un 30% de la seua jornada setmanal durant un període de tres mesos, és a dir, dos dies a la setmana. No cobrirà als qui estiguen teletreballant a conseqüència de la covid, encara que les empreses sí que hi hauran de costejar els mitjans per a fer-ho. José Canseca, professor d’Estratègia de Persones de EAE Business School, estima que afectarà a poc més d’un 20% dels ocupats. No obstant això, Jordi García Viñas, director de l’àrea laboral de KPMG, considera que aquesta llei no suposarà grans canvis perquè les empreses evitaran arribar a aqueix percentatge del 30% de teletreball.

Limitacions

En els contractes de treball celebrats amb menors d’edat i en els contractes en pràctiques i per a la formació i l’aprenentatge, s’ha de garantir un mínim del 50% de treball presencial.

Acord escrit

L’acord de treball a distància hi haurà de realitzar-se per escrit, entregar-lo en el termini de deu dies als representants dels treballadors i enviar-lo a l’oficina d’ocupació. Aquest acord podrà estar incorporat al contracte de treball inicial o realitzar-se en un moment posterior, però en tot cas hi haurà de formalitzar-se abans que s’inicie el treball a distància.

Voluntari i reversible

El teletreball serà voluntari i reversible per a totes dues parts, tant per a l’empresa com per al treballador. A més, la norma recull explícitament que negar-se a treballar a distància, demanar que es revertisca el teletreball o la falta d’adaptació «no seran causes justificatives» d’acomiadament ni de la modificació substancial de les condicions de treball.

Mateixos drets

Els teletraballadors tindràn els mateixos drets que hagueren ostentat si prestaren serveis en el centre de treball de l’empresa, excepte aquells que siguen inherents a la realització de la prestació laboral en el mateix de manera presencial, i no podran patir perjudici en cap de les seues condicions laborals, incloent retribució, estabilitat en l’ocupació, temps de treball, formació i promoció professional.

Flexibilitat d’horari

La persona que desenvolupa treball a distància podrà flexibilitzar l’horari de prestació de serveis establit, encara que respectant els temps de disponibilitat obligatòria i la normativa sobre temps de treball i descans. L’horari de treball haurà d’especificar-se en l’acord escrit, així com el lloc triat per a exercir-lo, que no té per què ser el domicili.

Desconnexió digital

Les persones que treballen a distància tenen dret a la desconnexió digital anara del seu horari de treball. En l’acord es pautarà el temps en el qual han d’estar disponibles i la resta serà temps flexible per al treballador, reservant els drets de registre horari i conciliació. L’empresa ha de garantir aquest dret a la desconnexió, la qual cosa comporta una limitació de l’ús dels mitjans tecnològics de comunicació empresarial i de treball durant els períodes de descans, així com el respecte a la duració màxima de la jornada.

Registre horari

Igual que qui treballe físicament, el teletreballador hi haurà de sotmetre’s a un sistema de registre horari, que ha de «reflectir fidelment» el temps que la persona treballadora dedica a l’activitat laboral, sense perjudici de la flexibilitat horària, i haurà d’incloure, entre altres, el moment d’inici i finalització de la jornada.

Control empresarial

L’empresa podrà adoptar les mesures que estime més oportunes de vigilància i control per a verificar el compliment per la persona treballadora de les seues obligacions i deures laborals, inclosa la utilització de mitjans telemàtics, guardant en la seua adopció i aplicació la consideració deguda a la seua dignitat i tenint en compte, en el seu cas, la capacitat real dels treballadors amb discapacitat.

Compensació de despeses

La persona treballadora no assumirà cap despesa relacionada amb els equips, eines, mitjans i consumibles vinculats al desenvolupament de la seua activitat laboral, que hi hauran de ser sufragats per l’empresa i recollits en l’acord escrit. La negociació col·lectiva establirà e cada cas la forma de compensació de les despeses derivades d’aquesta forma de treball a distància, com a llum, aigua o internet. En aquest sentit, Canseca recomana avaluar aquestes despeses i fixar una quantitat, que oscil·laria entre els 40 i els 100 euros al mes. Encara així considera que els beneficis per a les empreses seran superiors al cost.

Prioritat en vacants

Les persones que fan treball a distància des de l’inici de la relació laboral durant la totalitat de la seua jornada tindran prioritat per a ocupar llocs de treball que es realitzen total o parcialment de manera presencial.

Negociació col·lectiva

El paper de la negociació col·lectiva es reforça en aquesta llei, amb remissions expresses tan importants com la regulació de l’exercici de la reversibilitat per les parts, el dret a la desconnexió, la identificació dels llocs de treball i funcions susceptibles de ser realitzats a través del treball a distància, les condicions d’accés i desenvolupament de l’activitat laboral mitjançant aquest model organitzatiu, una duració màxima del treball a distància, etc.

Entrada en vigor

El present reial decret llei entrarà en vigor als 20 dies de la seua publicació en el BOE. Però les empreses que ja tinguen una regulació en vigor en el seu conveni col·lectiu podran demorar-ho fins que aquest perda la seua vigència. Si no hi haguera un termini de duració, s’aplicarà una vegada transcorregut un any, termini que pot arribar a un màxim de tres anys si així ho pacten.