Indice de contenidos / Index de continguts
La Mocadorà (pronunciada en valencià central: Mocaorà) és una celebració popular de la ciutat de València i pobles circumdants, que té lloc el dia de la Comunitat Valenciana (9 d’octubre), que és el dia de Sant Donís.
De què va
La tradició consisteix que els homes regalen a les seues parelles (també a la mare) un mocador en el qual hi ha embolicats dolços fets amb massapà de diferents formes i colors que representen fruites i hortalisses de l’Horta de València.
Un poc d’història
La tradició de la mocadorà es remunta al segle XVIII, quan després de la Guerra de Successió, els Decrets de Nova Planta van prohibir la celebració del V Centenari de l’entrada del Rei En Jaume I a València (1738). També es van prohibir l’ús de la pirotècnia que ja per eixa època era de gran afició per als valencians. Sobre aquest últim fet tenim documentada una carta del Rei Carlos III(1). Com resposta a la prohibició borbònica, els forners van començar a produir uns dolços de massapà que representaven els coets que ja no es podien fer sonar, però al mateix temps, per la seua forma fàl·lica o redona recordaven els òrgans sexuals masculins i femenins. Són els anomenats piuleta i tronador (la nomenclatura tenia una connotació sexual molt present).
Juntament amb la piuleta i el tronador també es fabricaven xicotetes fruites i hortalisses, que segons la creença popular feien referència tant a la fertilitat de l’Horta de València, com a les hortalisses que els moros van regalar a la reina Na Violant d’Hongria (esposa del Rei En Jaume I).
Ja des dels començaments, els dolços anaven embolicats en un mocador i tot junt, dolços i mocador, constituïa el regal per a la dona estimada. A poc a poc, el mocador va donar nom a la festivitat.
El dia dels enamorats valencians
Per aquesta tradició, molts valencians consideren el 9 d’octubre com el dia dels enamorats (el seu Sant Valentí particular). També és tradició que les dones conserven tots els mocadors que la seua parella els regala any rere any des que començaren a eixir (són una prova d’amor i com a tal són conservats).
Com he comentat al començament aquesta tradició es celebra a la capital i al voltants i Benetússer no hi és una excepció. En tots els forns i pastisseries de la població trobareu mocadors, piuletes i tronadors però en la Associació de comerciants de Benetússer a més a més advoquem per la col·laboració dels comerços i un exemple el tenim entre els comerços associats de Aloha i el Forn Camí Nou. El primer aporta mocadors en la més pura tradició valenciana de gran qualitat i el segon la qualitat del saber fer d’un forn tradicional amb unes matèries primes de la màxima qualitat tot treballat amb molt d’afecte.
Notes:
(1) Ressenya de Luís Antonio Tena referent a la carta del Rei Carlos III publicada el 15 de octubre de 1771, prohibint la fabricació, venda i ús dels focs pirotècnics:
Don Carlos por la gracia de Dios, prohibió que ningún cohetero de esta Corte fabricase , vendiese, tirase, ni disparase fuego en ninguna fiesta particular, o en otra forma que ocurriese por suntuosa o grave que fuese, a excepción de las Fiestas Reales de fuegos que mandasen celebrar los Señores Reyes: _ de que han dimanado muchos incendios en casas y edificios, deseando pues precaver y evitar tan fatales consecuencias y daños al Estado y bien común de mis vasallos, por mi Orden de 28 de Septiembre pasado he resuelto se guarden y observen con todo rigor las prohibiciones que contienen los citados Autos acordados, no solamente en la Corte, sino en todas las demás Provincias de mis Reynos(…)
Fuente: http://valenciaactua.es/fuegos-artificiales-origenes-desarrollo-e-influencia/
Be the first to comment