Els 15 errors més comuns de l’emprenedor

emprendedor
emprendedor
5/5 - (5 votos)

Crear una empresa pot ser una oportunitat per a incorporar-se al mercat de treball i/o per a millorar les expectatives professionals i personals a través del desenvolupament d’una idea.

Crear una empresa converteix als seus promotors en Emprenedors , en el sentit d’escometre un projecte que implica treball i normalment presenta dificultats.

Per posar en marxa una empresa, en primer lloc es requereix tindre una “bona idea” i per convertir-la en realitat el procés implica necessàriament d’una banda, el recorregut a través d’una sèrie de fases fins arribar a l’objectiu final i per una altra, la presa d’una sèrie de decisions (forma jurídica, modalitats de contractació, possibles subvencions i ajudes a sol·licitar…) tenint en compte una sèrie de factors de decisió bàsics, evitant en la mesura que siga possible, caure en els 15 errors més comuns dels emprenedors.

Els 15 errors més comuns de l’emprenedor

A continuació es relacionen 15 dels errors més freqüents en els quals solen incórrer els emprenedors/as en afrontar la planificació i desenvolupament del seu projecte empresarial.

Tot aquell que treballe habitualment amb emprenedors/es haurà detectat en moltes ocasions, des de les primeres entrevistes, la propensió a incórrer en els mateixos per part del promotor/a. La majoria d’ells són susceptibles d’evitar-se a l’hora d’elaborar un Pla de Viabilitat i les consideracions que es realitzen poden ser útils a l’hora d’oferir arguments i raons en el procés d’assessorar i/o orientar a l’emprenedor/a l’hora de crear un negoci.

1. No fixar-se en els errors que uns altres ja hi han comés.

  1. No es tracta d’imitar-los o copiar-los, es tracta només de “no entropessar amb la mateixa pedra”.

2. No admetre els errors

  1. Sempre és difícil admetre que es va cometre un error.
  2. Els errors serveixen per aprendre, sempre que es comence per admetre’ls, per així poder prendre les mesures correctives a temps.

3. No treballar en equip.

  1. Un dels errors més comuns és que l’emprenedor està tan enamorat del seu projecte que creu que el només pot dur-lo a terme.
  2. La humilitat quant als coneixements és un component essencial en la personalitat d’un emprenedor: Conéixer les limitacions i recórrer a l’assessorament d’experts farà que els problemes es resolguen abans que siga massa vesprada.
  3. No té més èxit qui té més coneixements, sinó qui coneix les seues limitacions, perquè buscarà a un altre que es faça càrrec del que no domina.
  4. Temor a preguntar: aprendre a demanar ajuda.
  5. En moltes ocasions l’emprenedor es tanca en si mateix i no pot veure el que té davant dels seus ulls, ací és quan necessita les opinions d’uns altres que li facen veure la realitat, o almenys les seues perspectives.

4. Confondre una idea original amb una oportunitat de negoci.

  1. Una idea no és un producte i una idea no és una empresa. Es pot tindre una idea molt brillant però que no tinga aplicació pràctica en el mercat.
  2. No solament importen les idees en si mateixes, sinó dur-les a terme de forma reeixida: una idea pot tindre diversos camins per a executar-la, així que cal analitzar el que ja existeix en el mercat i buscar diferenciar-nos.
  3. Tindre una idea i portar-la a la pràctica són qüestions molt diferents.
  4. Totes les idees innovadores, encara que funcionen en alguns casos, sempre representen un risc. La competència hui dia és feroç i seria un error i una pèrdua d’esforç pensar que amb una xicoteta innovació en alguna cosa que ja existeix podria guanyar i sobreviure en el mercat.

5. Enfocament equivocat en els productes

  1. Si l’emprenedor no troba cap raó perquè els compradors es canvien al seu producte, el millor és que no es fique en el negoci.
  2. Només cal vendre el que els clients i el mercat estan disposats a adquirir.
  3. No es pot creure que el producte es vendrà només: no n’hi ha prou amb tindre un bon producte, si bé això afavorirà les vendes, és necessari realitzar una estratègia de màrqueting per a donar a conéixer-ho i vendre-ho, sobretot en aquells productes més innovadors que el client no coneix.
  4. Si el producte o servei són bons, prompte hi haurà competidors disposats a imitar-te o superar-te.
  5. A l’hora de desenvolupar l’activitat hi ha molts emprenedors que es dirigeixen abans al producte que al mercat i cal no oblidar que el mercat és completament canviant i hi ha una rotació enorme de productes. Si l’emprenedor se centra, en el producte i no està preparat per als canvis que es produeixen en el mercat es corre el risc de fracassar per falta d’adaptació.

6. Excessiu nivell de risc.

  1. Contrari al que es pensa, els grans empresaris no tenen tendència a prendre riscos considerables. Ells no temen als riscos que poden controlar, però mai estarien disposats a “apostar” tot.

7. El malbaratament inicial.

  1. Una empresa que comença amb equips i mobles elegants, el millor en infraestructura i sous elevats, està abocada a mitjà termini a passar dificultats financeres.
  2. Els empresaris més reeixits han aprés que la falta de liquiditat pot ser el tancament, per això són molt previnguts a l’hora de gastar els diners i van augmentant els seus costos a mesura que l’empresa va progressant.
  3. Al principi cal ser més modest.
  4. Això no implica que calga ser “gasiu” a l’hora d’invertir. No cal infradimensionar el negoci. La planificació de les inversions actuals s’ha de realitzar tenint en compte la futura expansió del negoci: Unes inversions que limiten el creixement exigiran en el futur d’excessives reinversions.

8. Capital insuficient.

  1. Existeixen emprenedors que pensen que es pot començar un negoci amb un capital per davall del necessari, confiant en els futurs guanys.
  2. En el 90% dels casos, les vendes no aconsegueixen presentar el marge de guany esperat. És recomanable començar amb més capital del que es cree es necessitarà.
  3. La falta de liquiditat en els primers mesos d’activitat del negoci és, desgraciadament, una realitat a la qual s’enfronten la majoria dels promotors d’un nou negoci. La raó aquesta en una mala planificació dels ingressos i despeses inicials per un excés d’optimisme.

9. Massa costos fixos.

  1. Cal reduir al màxim les despeses fixes. És millor llogar, no comprar, hi ha opcions interessants com el rènting i el lísing. Només cal contractar personal per a les activitats necessàries, per a la resta podem utilitzar el serveis exteriors.
  2. Sovint el negoci que passa per dificultats financeres no té problemes de facturació sinó d’uns elevats costos d’estructura que afecten el marge d’explotació obtingut.

10. Dependre de les subvencions.

  1. Cal quadrar les xifres sense tindre en compte les subvencions. Si després vénen molt millor, però no cal dependre d’elles.

11. Errors en l’elecció dels socis.

  1. És millor estar tot sol que mal acompanyat.
  2. Si la química falla entre els socis, el resultat final és el tancament del negoci o en el millor dels casos la venda d’una de les parts.
  3. Hi ha coses que mai descobreixes fins que no treballes amb el teu soci. I és igual que es tracte d’una persona a la qual coneixes des de fa anys; fins i tot si es tracta d’un familiar o un amic.
  4. La idea que són millors i més equitatives les societats en les quals els socis tenen la mateixa participació és revaluada, i per contra, es considera un “parany”: la societat manca d’un líder
  5. Hi ha experts que consideren que l’òptim és tindre tres parts perquè quan no hi ha unanimitat en alguna cosa, sempre hi ha un que posa pau.

12. Fixar preus inadequats.

  1. La majoria dels emprenedors confessa que tenen series dificultats per a posar un preu als seus productes. A vegades per desconeixement de la relació qualitat-preu de la competència, i molt més sovint, per cert complex d’inferioritat, quan es comença, molts acaben posant un preu massa baix.
  2. Una empresa comença malament quan la seua premissa de vendes consisteix a oferir preus més baixos que els de la competència.
  3. El millor és fixar els preus d’acord amb el mercat sense sobrevalorar als competidors.

13. Coneixement.

  1. Sobre aquest tema es podria escriure tot un llibre, ja que els errors en la investigació del mercat són causes segures del fracàs.
  2. És fonamental conèixer el mercat en el qual vol introduir el seu establiment: grandària, públic objectiu, competència, quota de mercat….
  3. En moltes ocasions l’emprenedor ja ha treballat diversos anys en el sector però moltes vegades té un coneixement parcial del negoci derivat del lloc exèrcit en el dia a dia, però manquen d’una visió global del mercat: “no n’hi ha prou amb ser un bon obrer per a triomfar com a constructor”.

14. No fer un pla de viabilitat.

  1. No tindre ni idea dels números de la meua empresa
  2. El problema per als emprenedors novençans és que fer un pla d’empresa els resulta massa complicat i al final decideixen saltar-se el tràmit.

15. No fer un bon pla de viabilitat.

  1. No saber interpretar els números del projecte.
  2. Una projecció és només una estimació de la realitat, per la qual cosa quants més factors considerem en realitzar-la, serà menys susceptible d’errors.
  3. Utilitzar dades no realistes, no és mentir a ningú, és mentir-se a si mateix.
  4. Un plantejament defectuós no pot rescatar-se amb una bona redacció, però un bon concepte sí que pot destruir-se si la seua redacció no el comunica en forma apropiada.
Vicente Navalón Pardo
Acerca de Vicente Navalón Pardo 758 Articles
Per tradició familiar fuster, per voluntat propia llibrer, per vocació informàtic. Actualment treballe a l'Associació de Comerciants de Benetússer com administratiu e informàtic. Intente tirar una maneta als comerços que tenen interès en digitalizar-se. A més duc un blog dedicat a l'Advaita, no dualitat i temes semblants.

Be the first to comment

Leave a Reply

Tu dirección de correo no será publicada.


*