Sant Donís: Patró dels enamorats valencians.

El 9 d’octubre se celebra la diada de la Comunitat Valenciana. Però, junt amb la tradició institucional, existeix una més popular en què els enamorats es regalen mocadors plens de dolços: la “mocaorà” de Sant Donís.

La commemoració del 9 d’octubre, que recorda l’entrada del Rei En Jaume I a la ciutat de València, té una història prou més antiga. També estava connotada com a una diada representativa de les institucions del Regne de València, per això va ser prohibida durant el segle XVIII.

Sant Dionís –Sant Denis en francès, d’on era originari, Sant Donís en la versió popular– va ser el primer bisbe de París, segons les llegendes, ja que no hi ha constància històrica. No tenia cap culte significatiu a la València musulmana, ni per als conqueridors cristians. Però la coincidència de la data de l’entrada del Rei En Jaume I amb l’onomàstica va unir aquest sant amb la ciutat del Túria. La seua veneració inclou una capella a la catedral de València, ja des del segle XIII.

La commemoració de la conquesta i el culte al sant quedaven així units des de ben d’hora, però els canvis històrics i polítics transformen al llarg dels segles la seua significació. Inicialment es tractava d’una festa municipal, amb la qual les autoritats civils i religioses celebraven la concessió dels furs del Regne. A més a més també demanaven favors al sant, contra la pesta o la fam. A mesura que l’absolutisme i el centralisme s’anaven imposant enfront de les institucions pròpies, la celebració va anar emfatitzant el caràcter religiós i el culte al sant.

Sant Donís

El regal dels dolços té a veure amb la popularització del massapà, al segle XV, propiciat per la introducció del cultiu de la canya de sucre. La llegenda romàntica vol remuntar la tradició a la mateixa entrada del Rei En Jaume I i la seua esposa Na Violant d’Hongria. Tots dos van ser obsequiats pels musulmans valencians amb una safata plena de fruites i verdures de la productiva horta valenciana com a senyal de vassallatge. Però el més probable és que s’originés per iniciativa del gremi de forners, que tenen a Sant Donís com a patró.

La celebració popular també incloïa un festival pirotècnic, tan gran que hi havia arribat a provocar accidents, amb morts i cases incendiades. La prohibició dels focs d’artifici, per part del Rei Carlos III, va fer que els forners tinguessin la idea de fabricar uns dolços amb la forma de diferents petards, emulant la tradició ara proscrita. Ja al segle XIX es va afegir el mocador que embolcalla la safata i els dolços, i que dóna nom a la versió popular de la festa: la Mocadorà.

En els darrers anys s’ha volgut revitalitzar aquesta tradició, oferint una versió autòctona del molt comercialitzat Sant Valentí. Convertint a Sant Donís en, a més de protector de València i patró dels forners, patró dels enamorats valencians.

Tot el recorregut de la festa, amb la síntesi i desplaçament d’elements històrics, religiosos, gremials i populars, és molt interessant per comprendre que les tradicions no només responen al seu passat i al seu origen, sinó que són reinterpretades des de cada pressent, adaptant-se a les necessitats i desitjos de la societat de cada moment.

A Benetússer

Per tot ho dit anteriorment, molts valencians consideren el 9 d’octubre com el dia dels enamorats ( i a Sant Donis el seu Sant Valentí particular). Igualment és tradició que les dones conserven tots els mocadors que la seua parella els regala any rere any. Des de que començaren a festejar (són una prova d’amor i com a tal són conservats).

Aquesta tradició es celebra a la capital i al voltants i, per suposat, a Benetússer també. En l’Associació de Comerciants de Benetússer a més a més advoquem per la col·laboració dels comerços. Un exemple el tenim entre els comerços associats de Aloha i el Forn Camí Nou. El primer aporta mocadors en la més pura tradició valenciana, de gran qualitat. El segon té massapans tradicionals (tronadors, piuletes i fruites variades) on s’uneixen la qualitat del saber fer d’un forn tradicional amb unes matèries primes de la màxima qualitat. Tot treballat amb molt d’afecte i amor.

També vaig escriure l’any passat una entrada sobre aquesta festivitat, centrant-me més en el seu origen. Podràs conéixer-lo fent clic ací.