El Govern d’Espanya ha aprovat el nou sistema de càlcul de l’impost de plusvàlua, després que el Tribunal Constitucional rebutjara a la fi d’octubre el sistema per a determinar la base imposable de la càrrega tributària. Els contribuents podran triar ara el sistema que més els beneficie entre dues opcions: usar el guany real procedent de l’operació o aplicar un sistema semblant a l’anterior, basat en uns coeficients que s’apliquen al valor cadastral del terreny.
L’impost de plúsvalía o, més concretament, l’Impost sobre l’Increment del Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana (IIVTNU), és el tribut que han d’abonar els contribuents que embenen un habitatge, l’hereten o la reben en donació, i grava aquella part de guany obtingut en la transmissió que respon a la revaloració del sòl públic sobre el qual l’immoble està construït.
El BOE ha publicat aquest dimarts 9 de novembre el Reial decret llei 26/2021, de 8 de novembre, pel qual s’adapta el text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, aprovat pel Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, a la recent jurisprudència del Tribunal Constitucional respecte a l’Impost sobre l’Increment de Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana, on es recull l’acord del Govern.
Aquesta norma introdueix un nou supòsit de no subjecció i modifica el mètode de determinació de la base imposable per a adequar la càrrega tributària d’aquest impost al principi constitucional de capacitat econòmica. Alguns dels aspectes més rellevants són:
S’afig un apartat 5 a l’article 104 de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals (LRHL)
S’estableix la no subjecció a l’impost en les transmissions de terrenys respecte dels quals es constate la inexistència d’increment de valor. L’interessat haurà d’acreditar la inexistència d’increment de valor declarant la transmissió i aportant els títols que documenten la transmissió i l’adquisició.
Es modifica l’article 107 de la LRHL
La base imposable de l’impost està constituïda per l’increment del valor dels terrenys posat de manifest en el moment de la meritació (calculat conforme al que s’estableix en els apartats 2 i 3 de l’article) multiplicat pel coeficient que corresponga al període de generació (màxim vint anys). Quan el terreny no tinga determinat un valor cadastral, l’ajuntament podrà practicar la liquidació quan el referit valor siga determinat referint el valor al moment de la meritació. Els ajuntaments podran, en les ordenances fiscals, establir una reducció quan es modifiquen els valors cadastrals a conseqüència d’un procediment de valoració col·lectiva. Aquesta reducció podrà ser, com a màxim, del 60 per cent i s’aplicarà, com a màxim, respecte als cinc primers anys d’efectivitat dels nous valors cadastrals.
- El còmput del període de generació de l’increment de valor es realitzarà per anys complets. En el cas que el període de generació siga inferior a un any, es prorratejarà el coeficient anual tenint en compte el nombre de mesos complets.
- Els coeficients a aplicar seran els que aprove cada ajuntament sense que puguen excedir dels límits establits en la nova redacció de l’article.
- Quan, a instàncies del subjecte passiu, es constate que l’increment del valor és inferior a la base imposable, es prendrà com a base imposable l’import d’aquest increment de valor.
Addicionalment, l’RDL faculta als ajuntaments per a establir el sistema d’autoliquidació de l’impost i fixa un termini de sis mesos perquè modifiquen les ordenances fiscals adaptant-les al que es disposa en aquest. Fins que les modificacions entren en vigor resultarà d’aplicació el que es disposa en l’RDL i es determinarà la base imposable de l’impost prenent en consideració els coeficients màxims establits en la nova redacció de l’article 107.4 de la *LRHL.
Be the first to comment